Nous models pedagògics que no amaguen el maltracte a l’educació pública

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

TV3 va dedicar el ’30 minuts’ de diumenge passat als nous models educatius que des de fa uns anys s’han començat a aplicar en escoles i instituts, i que ara han saltat a l’actualitat informativa amb l’èxit de la iniciativa Escola Nova 21, a l’entorn de la qual s’hi apleguen prop de cinc-cents centres de tota Catalunya.

Vagi per davant que la innovació pedagògica em sembla fonamental. És evident que el sistema, diguem-li tradicional, no funciona, o no almenys com seria desitjable. I no em refereixo a l’èxit acadèmic, sinó al simple fet que els infants vulguin anar a l’escola. Continue reading “Nous models pedagògics que no amaguen el maltracte a l’educació pública”

Som escola pública!

Logo Som Escola Pública

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Ahir es va obrir el període de preinscripcions escolars per al curs que ve. A Catalunya ho fa amb el tancament de 64 grups de P3 en escoles públiques i tres en concertades. La desproporció em sembla indignant. Diu la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que un cop s’acabi el termini (el 7 d’abril) és possible que el tancament de grups en concertades arribi als 40. Però el greuge està fet. No és cap novetat. A Catalunya l’escola pública fa molts anys que és la germana pobra. Els tancaments de grups es fan sempre a priori, no hi ha l’opció d’ofertar les places, com sí fa la concertada, i que sigui la demanda la que determini si cal tancar aules.

Jo tinc molt clar que no sobra cap grup d’escola pública. Sé que és un pensament a contracorrent, donat que des de l’Administració se’ns ha venut de forma sibil·lina però constant que l’educació pública és una despesa i, per tant, si no hi ha prou alumnes per omplir les aules, no queda altre remei (amb totes les llàgrimes de cocodril que es vulgui) que suprimir-ne. Continue reading “Som escola pública!”

Una (larga… pero amena) crónica de Sant Jordi

Con la vida a cuestas - Printcolor
‘Con la vida a cuestas’, a tiempo para celebrar Sant Jordi. Uuuuufffff…

Tras dos días trepidantes, regresa la calma. Sant Jordi ha vuelto a ser una celebración preciosa, la segunda vez que la vivo desde dentro, como autor, y tengo la cabeza repleta de imágenes, sonidos, sensaciones, que voy a intentar trasladaros de la manera más amena posible. Lo de amena es importante, porque adelanto que el “tocho” que os viene por delante va a ser considerable.

Si la crónica del año pasado fue larga, ésta la va a superar. He tenido una agenda aún más apretada y, por tanto, más cosas que contar. Allá voy.

Miércoles, 22 de abril

Los nervios me corroen cuando, como cada mañana, enciendo el ordenador. “Por favor, que los de Printcolor tengan los libros a tiempo…”. He conseguido que me hagan un hueco en la firma de autores locales en Badalona. Será a las 18 horas, pero ¿cómo me voy a presentar si no llevo la novela nueva?

Abro el correo, el Facebook, y mientras repaso emails y mensajes me encuentro una publicación en el muro de Printcolor que me pone eufórico: “¡¡¡Son mis libros!!!” Ahí están, en un precioso vídeo, el más bonito que recuerdo (ni bebés, ni bodas, ni excursiones por la montaña, dónde vas a parar…), saliendo de una máquina con sus páginas y su cubierta bien puestecitas. Definitivamente, soy feliz y, lo confieso, me emociono. Esto tiene que conocerlo el mundo entero, así que, hala, a compartir como un poseso. Lo descargo y lo cuelgo en mi canal de Youtube para poder incorporarlo a la última entrada del blog, ésa en la que explico mi experiencia editando Con la vida a cuestas. Continue reading “Una (larga… pero amena) crónica de Sant Jordi”

Treballem plegats per l’educació pública / Trabajemos juntos por la educación pública

Viñeta Forges

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Els mals de la humanitat són reflex de la seva incapacitat per actuar com a espècie. Malgrat que hi ha molta gent que fa de l’altruïsme, la tolerància, la cooperació, la seva raó de ser, la realitat és que l’egoïsme, la intolerància, la desconfiança, sovint acaben imposant-se. Només cal fer una ullada molt per sobre al que succeeix en el món per arribar a aquesta conclusió tan decebedora.

Però no cal fixar-se en la monstruositat de les guerres o en el greus conflictes humanitaris que pateixen milions de persones, perquè aquest comportament de tribu que defensa la seva parcel·la de forma excloent el trobem arreu, en qualsevol comunitat.

Fa unes setmanes vaig escriure un article en què defensava l’educació pública i, en concret, els recursos disponibles (i amenaçats) al poble en què visc, Caldes de Montbui. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que retallaria una línia de P3 de les cinc disponibles a les tres escoles públiques i tothom es va posar molt nerviós. Continue reading “Treballem plegats per l’educació pública / Trabajemos juntos por la educación pública”

Defensem l’escola pública / Defendamos la escuela pública

Forges - educación

(La versión en castellano, a continuación del texto en catalán)

Quin és el principal problema que pateix la nostra societat? L’atur, la corrupció, la crisi econòmica… Greus problemes aquests, sens dubte, però en la meva opinió el més greu és el maltractament a què les administracions han sotmès sistemàticament l’educació pública. Crec, sincerament, que bona part dels mals que patim avui són conseqüència de la manca de voluntat política per fer de l’escola pública el pilar sobre el qual construir una societat cohesionada, que doni respostes a les necessitats de les persones.

Aquest és un debat que em podria portar a escriure una tesi, però deixaré de banda la qüestió ideològica per centrar-me en fets concrets.

Des de fa dos anys visc a Caldes de Montbui, un poble preciós del Vallès Oriental, a 30 quilòmetres de Barcelona. Tenim tres escoles públiques: El Farell, El Calderí, i la Montbui, on aprèn el meu fill de cinc anys; i una concertada: la Pia. Pel que fa a l’educació secundària, hi ha un institut públic, el Manolo Hugué, i el concertat de l’Escola Pia. Continue reading “Defensem l’escola pública / Defendamos la escuela pública”

Diario de un feliz debutante en Sant Jordi

Sant Jordi - Espai Literari
Firmando en la parada de la librería Espai Literari en la plaza Joanic.

Ayer fue un día genial. Sabía que lo sería, pero una cosa es preverlo y otra vivirlo. Desde luego, vivirlo ha merecido más la pena que cualquier previsión que pudiera hacer. Supongo que mis sensaciones deben ser muy parecidas a las de cualquier otro autor que vive su primer Sant Jordi desde el otro lado, el de las dedicatorias, los abrazos y las fotos.

Para mí siempre ha sido un día especial, un día para pasarlo en la calle, recorriendo las paradas de libros, disfrutando del buen tiempo y del buen ambiente, escogiendo la rosa e imaginando su sonrisa al recibirla. Es un día que siempre relaciono con sonrisas y buen humor. La gente está más relajada, predispuesta a sentirse bien y a hacer sentir bien a los demás. Tendría que haber muchos más Sant Jordis a lo largo del año.

Por la tarde, pensando en cómo escribiría este post se me ocurrió que lo iba a hacer de forma cronológica, tipo diario de bitácora, y como mi Sant Jordi empezó un día antes, ahí va. Espero que aguantéis hasta el final… Continue reading “Diario de un feliz debutante en Sant Jordi”