retallada en educació

La indecent lògica de retallar en educació pública

Publicado el 05/12/2017 por Benjamín Recacha GarcíaDeja un comentario

La Plataforma Som Escola Pública reclamem el manteniment de línies de P3.

Miro de trobar-li la lògica a que un govern decideixi tancar línies d’escola pública, però confesso que en sóc incapaç. Bé, sí que n’hi ha una, de lògica: la capitalista. Però no em serveix, perquè és una lògica indecent, i més quan hi ha un munt d’empreses privades, la majoria dependents de l’església catòlica, que, amb diners públics, fan negoci amb l’educació; i quan som un dels països d’Europa amb una menor inversió en ensenyament.

Comença la campanya electoral més infantilitzada de la història, plena de polítics mediocres que fins al 21 de desembre (i més enllà) només apel·laran als sentiments primaris de la ciutadania, sense que sapiguem (ni, em temo, ens importi) què faran quan governin amb les qüestions que ens afecten en el dia a dia.

Què faran amb l’escola pública? Continuaran amb els tancaments «preventius» de línies? Fins quan continuaran mantenint centres en barracons? Es replantejaran algun dia els concerts amb els centres que segreguen l’alumnat per sexe? Es plantejaran algun dia fer fora del sistema educatiu les institucions religioses? Seguir leyendo «La indecent lògica de retallar en educació pública» →

Compromís social i autogestió com a resposta a la insensibilitat institucional

Publicado el 11/10/2016 por Benjamín Recacha GarcíaDeja un comentario

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

A Catalunya vivim una situació ben curiosa i empipadora (per a mi ho és): des que va esclatar la fal·lera “processista”, allà per 2012, el panorama comunicatiu pràcticament s’ha tornat monotemàtic i han desaparegut del primer nivell informatiu totes aquelles qüestions que no tenen a veure d’una manera directa amb el procés per la independència. Paral·lelament, i no per casualitat, la conflictivitat social ha caigut en picat, o almenys ho ha fet la percepció que tenia al respecte el ciutadà comú. És a dir, totes aquelles reivindicacions socials que amenaçaven amb esdevenir multitudinàries i, qui sap, potser provocar un veritable canvi de sistema, han cedit el protagonisme al conflicte identitari.

El problema és que les causes de la conflictivitat, lluny de desaparèixer, s’han anat accentuant, i la paràlisi de les institucions pel que fa a l’enfrontament amb els problemes quotidians hauria de fer avergonyir a molta gent que, independentment de les banderes que enarbori, s’autodenomina progressista i d’esquerres. Seguir leyendo «Compromís social i autogestió com a resposta a la insensibilitat institucional» →

Nous models pedagògics que no amaguen el maltracte a l’educació pública

Publicado el 21/09/201629/09/2016 por Benjamín Recacha García4 comentarios

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

TV3 va dedicar el ’30 minuts’ de diumenge passat als nous models educatius que des de fa uns anys s’han començat a aplicar en escoles i instituts, i que ara han saltat a l’actualitat informativa amb l’èxit de la iniciativa Escola Nova 21, a l’entorn de la qual s’hi apleguen prop de cinc-cents centres de tota Catalunya.

Vagi per davant que la innovació pedagògica em sembla fonamental. És evident que el sistema, diguem-li tradicional, no funciona, o no almenys com seria desitjable. I no em refereixo a l’èxit acadèmic, sinó al simple fet que els infants vulguin anar a l’escola. Seguir leyendo «Nous models pedagògics que no amaguen el maltracte a l’educació pública» →

Som escola pública!

Publicado el 31/03/2016 por Benjamín Recacha García3 comentarios

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Ahir es va obrir el període de preinscripcions escolars per al curs que ve. A Catalunya ho fa amb el tancament de 64 grups de P3 en escoles públiques i tres en concertades. La desproporció em sembla indignant. Diu la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que un cop s’acabi el termini (el 7 d’abril) és possible que el tancament de grups en concertades arribi als 40. Però el greuge està fet. No és cap novetat. A Catalunya l’escola pública fa molts anys que és la germana pobra. Els tancaments de grups es fan sempre a priori, no hi ha l’opció d’ofertar les places, com sí fa la concertada, i que sigui la demanda la que determini si cal tancar aules.

Jo tinc molt clar que no sobra cap grup d’escola pública. Sé que és un pensament a contracorrent, donat que des de l’Administració se’ns ha venut de forma sibil·lina però constant que l’educació pública és una despesa i, per tant, si no hi ha prou alumnes per omplir les aules, no queda altre remei (amb totes les llàgrimes de cocodril que es vulgui) que suprimir-ne. Seguir leyendo «Som escola pública!» →

La funció arriba al desenllaç / La función llega al desenlace

Publicado el 24/12/201527/12/2015 por Benjamín Recacha García11 comentarios

Mas retallades

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Catalunya està pendent de la decisió d’una assemblea de poc més de 3.500 persones, que votaran diumenge si Artur Mas reedita la presidència del Govern de la Generalitat o si anem a noves eleccions autonòmiques, nacionals, (re)plebiscitàries, o com vulgueu batejar-les.

Perquè al cap i a la fi, per molta decoració que hi vulguin posar uns i altres, per molts ingredients que hi vulguin afegir, la negociació entre Junts pel sí i la CUP no és més que teatre. Una funció que dura ja tres mesos i en què l’únic que veritablement importa és si el messies convergent prorrogarà la seva estada al palau de la plaça Sant Jaume.

Era evident, se sabia des de la nit del 27 de setembre, que Convergència mai proposaria un candidat alternatiu. Conservar la presidència en una llista conjunta va ser la condició irrenunciable per avançar les eleccions, el gripau que es va empassar ERC (certament, la lleialtat dels republicans està sent encomiable) en el camí cap a la independència. Seguir leyendo «La funció arriba al desenllaç / La función llega al desenlace» →

Treballem plegats per l’educació pública / Trabajemos juntos por la educación pública

Publicado el 17/03/201501/12/2015 por Benjamín Recacha García8 comentarios

(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Els mals de la humanitat són reflex de la seva incapacitat per actuar com a espècie. Malgrat que hi ha molta gent que fa de l’altruïsme, la tolerància, la cooperació, la seva raó de ser, la realitat és que l’egoïsme, la intolerància, la desconfiança, sovint acaben imposant-se. Només cal fer una ullada molt per sobre al que succeeix en el món per arribar a aquesta conclusió tan decebedora.

Però no cal fixar-se en la monstruositat de les guerres o en el greus conflictes humanitaris que pateixen milions de persones, perquè aquest comportament de tribu que defensa la seva parcel·la de forma excloent el trobem arreu, en qualsevol comunitat.

Fa unes setmanes vaig escriure un article en què defensava l’educació pública i, en concret, els recursos disponibles (i amenaçats) al poble en què visc, Caldes de Montbui. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que retallaria una línia de P3 de les cinc disponibles a les tres escoles públiques i tothom es va posar molt nerviós. Seguir leyendo «Treballem plegats per l’educació pública / Trabajemos juntos por la educación pública» →