La indecent lògica de retallar en educació pública

Plataforma Som Escola Pública
La Plataforma Som Escola Pública reclamem el manteniment de línies de P3.

Miro de trobar-li la lògica a que un govern decideixi tancar línies d’escola pública, però confesso que en sóc incapaç. Bé, sí que n’hi ha una, de lògica: la capitalista. Però no em serveix, perquè és una lògica indecent, i més quan hi ha un munt d’empreses privades, la majoria dependents de l’església catòlica, que, amb diners públics, fan negoci amb l’educació; i quan som un dels països d’Europa amb una menor inversió en ensenyament.

Comença la campanya electoral més infantilitzada de la història, plena de polítics mediocres que fins al 21 de desembre (i més enllà) només apel·laran als sentiments primaris de la ciutadania, sense que sapiguem (ni, em temo, ens importi) què faran quan governin amb les qüestions que ens afecten en el dia a dia.

Què faran amb l’escola pública? Continuaran amb els tancaments «preventius» de línies? Fins quan continuaran mantenint centres en barracons? Es replantejaran algun dia els concerts amb els centres que segreguen l’alumnat per sexe? Es plantejaran algun dia fer fora del sistema educatiu les institucions religioses?

Molt em temo que no. Els fets indiquen que el Departament d’Ensenyament, intervingut o no, segueix amb la mateixa política de retallades. Ells fan els seus números i allà on presumiblement no hi ha prou infants per omplir els grups actuals amb vint-i-cinc alumnes per aula, tancament a la vista. En centre públic, òbviament.

Ni parlar-ne de «malbaratar» recursos permetent grups reduïts. Què és això de tenir aules amb divuit o vint nanos? Ni que fóssim rics. Això sí, innovació, tota la que vulgueu, però que la paguin les famílies. Després ja ens penjarem la medalla de «lo» enrotllats i avançats que som.

Em bull la sang quan sento vomitar determinats polítics contra l’escola pública. Només se n’enrecorden en campanya, i només per qüestionar-la. No els sento parlar mai d’augmentar la inversió en educació, no els sento qüestionar la doble xarxa. Al contrari, cal garantir la «llibertat d’elecció». Bonic eufemisme per dir que cal garantir la llibertat de segregació, que cal garantir l’educació elitista amb diners públics.

Ataquen la immersió lingüística, i llavors als qui ens passem la vida denunciant el maltractament de les administracions vers l’escola pública se’ns afegeixen els qui reaccionen per protegir el nostre model educatiu. Ara bé, quan s’acabi la campanya, seguirem sent els mateixos quatre gats de sempre els qui continuarem donant la matraca contra el tancament de línies, la massificació a secundària o la segregació. Aquests problemes no són tan importants, perquè sempre hi haurà la «llibertat d’elecció de centre».

A Caldes de Montbui tornem a tenir el perill de pèrdua d’una línia pública. Sembla que haguem de donar les gràcies que només sigui una. Quan hi hagi nou conseller/a, ja ho farem… Mentrestant, però, hem començat a moure’ns per evitar la nova destralada.

La bona notícia és que per primera vegada hem aconseguit que hi hagi una unitat d’acció que, a priori, ens hauria de donar molta força. Des de la Plataforma Som Escola Pública, que (de moment) aplega les AMPA de les tres escoles públiques i les dues escoles bressol municipals, hem aconseguit que el Ple municipal aprovi per unanimitat una moció a favor del manteniment de totes les línies i de la reducció de ràtios (si cal) a vint alumnes per aula; i hem reunit el suport dels claustres de tots els centres públics (bressols, primària i instituts), les AMPA i els grups municipals per reclamar a Ensenyament que no hi hagi cap retallada.

Estem disposats a mobilitzar-nos. El problema és que com que ara mateix no hi ha responsables polítics al capdavant d’Ensenyament, el que fem no tindrà repercussió. Els alts càrrecs del departament podrien decidir no tocar res, però prefereixen «recomanar» el tancament a partir d’uns criteris tècnics que, decididament, no persegueixen de cap de les maneres que l’escola pública catalana sigui la millor possible.

Són els mateixos criteris que porten anys desballestant el sistema de salut o fent l’ensenyament universitari inaccessible per als fills de les famílies obreres. Són criteris polítics, els criteris de governs liberals que responen a la destructiva lògica capitalista. Són els mateixos criteris que fa servir el govern del PP a l’estat. En això no hi ha cap mena de diferència.

Però bé, el dia 21 hi ha eleccions. Ja veurem quan hi ha nou govern i per a què. Ja fa setmanes que vaig decidir no tornar a escriure sobre politiqueig. Aquesta campanya m’interessa tant com si les eleccions fossin a Madagascar.

El dia 17 hi ha una manifestació a Barcelona en defensa de l’educació pública. La Plataforma Som Escola Pública hi anirem. Segurament no serà gaire multitudinària, tot i comptar amb l’adhesió d’un bon grapat de col·lectius.

Cartell 17D

El 16 de gener les AMPA i les direccions de les escoles públiques de Caldes tenim una reunió amb els responsables dels Serveis Territorials d’Ensenyament. Esperem que per llavors ja ens hagin garantit el manteniment de les cinc línies públiques de primària. Esperar que construeixin l’edifici d’El Calderí, que porta dotze anys en barracons, seria demanar massa.

I és que els defensors de l’educació pública ens acontentem amb poca cosa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s