Diumenge passat es va celebrar la gala del cinema català, en què Candela Peña va rebre el premi Gaudí a la millor actriu secundària per la seva interpretació a ‘Una pistola en cada mano’. Fins aquí tot normal. Doncs bé, la Candela, nascuda a Gavà, va fer el seu discurs en castellà i això es veu que ha indignat a molta gent. Fins i tot l’han criticada per una suposada burla a la nostra llengua. Diuen que al final de la seva intervenció va pronunciar la paraula ‘català’ exagerant la ‘ele’.

Però no acaba aquí la cosa. En la mateixa cerimònia la veterana actriu Montserrat Carulla va rebre un Gaudí en reconeixement a la seva trajectòria. En el seu discurs va proclamar que era independentista, però que el seu independentisme no volia ofendre a ningú, ja que considerava Espanya com una terra amiga. Bé. Molt correcte tot, no? Doncs no. Sembla ser que mentre parlava la Montserrat Carulla la gent tenia un ull posat també sobre la Candela Peña qui, vés per on, no va aplaudir les paraules de la seva companya. Probablement -no en tinc ni idea- perquè ella no és independentista. Aquesta actitud li va significar més crítiques.

I jo em pregunto: per què parlar en castellà en la gala del cinema català és objecte de crítica i, en canvi, proclamar el sentiment independentista ha de ser tan lloable? Què passa, que només són bons catalans els que parlen en català i són independentistes?

La Candela Peña i qui vulgui té tot el dret del món a parlar en castellà i a sentir-se catalana i espanyola, o moçambiquenya si vol. Quina importància té això? Hi ha gent amb la pell massa fina. Si escolteu el seu discurs s’ha de ser molt rebuscat per pretendre que quan diu ‘català’ ho fa amb ànim de befa.

Ens queixem que des de la resta d’Espanya no comprenen la nostra cultura i el fet que defensem el nostre idioma com un patrimoni valuossíssim. Lamentem que contínuament treguin el fals debat sobre la llengua, ja que a Catalunya no hi ha cap conflicte lingüístic… però si a algú se li acut parlar en castellà en un acte públic el critiquem.

Jo sóc un ferm defensor del català. Si hagués de fer un discurs públic no tinc dubtes que parlaria en català. Però accepto que qui vulgui faci servir el castellà. No sé els motius que van portar la Candela Peña a parlar en castellà, però és que aquesta no és la qüestió. Vivim en un país lliure, amb dos idiomes oficials, i la normalitat hauria de ser que tothom se sentís lliure d’emprar el que vulgués. O és que tots hem de portar la barretina, anar embolcallats en la senyera i ballar la sardana?

A Catalunya hi ha molta gent que no vol la independència, que se sent espanyola. És una realitat inqüestionable. El procés sobiranista endegat mai de la vida pot arribar a bon port si només compta amb qui se sent independentista. Els polítics que el defensen s’omplen la boca de dir que ha de ser un procés pacífic, constructiu, incloent. Saben que perquè Catalunya aconsegueixi la independència caldrà el suport de moltes persones que no són ni tan sols nacionalistes. Necessitaran la complicitat dels fills de la immigració espanyola dels anys 60. Però, la veritat, reaccions com les de diumenge en els premis Gaudí no són el millor camí per aconseguir-la.