(La versión en castellano, a continuación de la catalana)

Que el partit polític que, malgrat sigui en funcions, encara governa Espanya és una organització criminal ho sap tothom, fins i tot els set milions de còmplices que probablement el tornaran a votar el proper 26 de juny. Que manipulen les institucions i els poders públics a conveniència no és cap novetat, la qual cosa no significa que haguem de deixar d’indignar-nos per cada nova barrabassada.

La prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei és un despropòsit més en el llarg llistat d’atacs contra la llibertat d’expressió i la democràcia d’aquest govern deixeble avantatjat del dictador. A Espanya no es poden exhibir estelades en un camp de futbol, ni convocar manifestacions pacífiques, ni fotografiar policies executant desnonaments, ni fer representacions teatrals amb titelles… però sí es pot fer amb total llibertat apologia de qualsevol mena de feixisme, amb especial deferència pel franquisme i el nazisme, fins i tot projectant imatges de repugnants genocides en espais públics.

Dit això, anem al moll de l’os.

Dimecres visitava el Parlament de Catalunya el dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi, cosa que va ser utilitzada per la ultradreta espanyola per atiar el foc del terrorisme. Sembla que trobin a faltar els atemptats d’ETA. La pau no els va gens bé per mantenir polaritzada la societat.

És com l’assumpte de les banderes. L’estelada deu ser un perill per a la democràcia, igual que Otegi vagi on li vingui de gust.

Ara bé, no hem de perdre de vista l’altra cara de la moneda: els debats identitaris, la radicalització a l’entorn dels símbols és el millor combustible per als independentistes militants. Que el PP continuï amb aquesta guerra absurda i estúpida permet mantenir l’enfrontament entre “els bons espanyols i els bons catalans” ben viu. És munició ben bona per als qui veuen la causa de tots els problemes a Madrid.

Junts pel sí és ben conscient que per mantenir viu “el procés” necessita que el Tribunal Constitucional segueixi suspenent iniciatives legislatives catalanes, que el govern espanyol prohibeixi estelades i que el PP tregui el seu veritable esperit, l’antidemocràtic, a passejar amb motiu de visites com la d’Otegi.

Tot això es va donar dimecres, i els mitjans en van ben plens.

Aquest mateix dia, però, va succeir una altra cosa, que pràcticament ha passat desapercebuda, i que a mi em sembla molt més significativa. Clar que jo no em sento identificat en absolut amb els debats identitaris. Potser és defecte de fàbrica, però em preocupen infinitament més les polítiques que afecten al dia a dia de les persones.

Mentre el PP i Junts pel sí (CDC i ERC) es barallaven per les estelades i la visita d’Otegi, el Parlament aprovava una esmena a la totalitat a la Iniciativa Legislativa Popular per una educació pública de qualitat, cosa que, a la pràctica, significa tancar la porta al debat parlamentari d’un projecte de dos anys de feina de milers de persones.

Junts pel sí i el PP van rebutjar la ILP, van menysprear la voluntat dels 96.000 catalans i catalanes que han donat suport a la tramitació de la iniciativa, van negar la possibilitat d’obrir un debat del tot necessari en un moment en què l’educació pública està patint les destralades contínues dels governs de torn.

Junts pel sí i el PP no havien d’estar d’acord amb la ILP. Permetre’n la tramitació no significava haver d’aprovar-la, sinó començar a treballar per un model educatiu veritablement propi, no supeditat a la LOMCE, en què tingui veu tothom qui consideri que qualsevol construcció de país ha de començar per la seva escola.

Era previsible que la dreta espanyola i la catalana estiguessin d’acord en el model educatiu, en continuar privilegiant els concerts, en mantenir el sistema que permet que institucions privades lligades a l’església continuïn fent negoci amb diners públics, mentre curs rere curs es tanquen línies i escoles públiques.

El que no sembla tan lògic és que un partit que es diu d’esquerres i republicà també aposti per aquest mateix model, que ni tan sols hagi admès la possibilitat d’obrir el debat. Sincerament, és una vergonya. Estic molt empipat. Quina mena de nou país pensen construir amb aquestes mostres d’autoritarisme parlamentari? Amb quina legitimitat ens vendran ara que “el procés” es construeix des de baix, prioritzant la veu del poble?

Per què me’ls he de creure?

Junts pel sí, amb el suport del PP, amb qui es barallen pels símbols, ha fet el mateix que ha estat fent l’organització mafiosa a Espanya gràcies a la seva majoria absoluta. “Al Parlament només es debat del que nosaltres volem”. I el model educatiu, un cop més, ha quedat ben clar que no és un assumpte prioritari, ni tan sols per començar a fer aquest nou país meravellós.

De fet, ni tan sols van admetre la possibilitat d’introduir una esmena a la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) per impedir el tancament de línies de P3 i centres públics en funció de criteris econòmics i ideològics, com passa actualment.

L’educació pública és maltractada sistemàticament pel Govern, i ha quedat ben clar que no és cosa només de Convergència, sinó que al seu soci independentista (que no d’esquerres, és com la broma de la S i la O a les sigles del Partido Español) ja li està bé.

El procés cap a la independència és bàsicament una qüestió de símbols i de paraules buides. Sé que alguns dels qui llegeixin això, els que viuen embolcallats en símbols, m’enviaran a pastar fang. “Botifler, traïdor, espanyol!”, cridaran a la pantalla. La mateixa reacció que tenen els que s’embolcallen en els símbols espanyols quan els parles de dret a decidir. Les dues cares de la mateixa moneda.

El camí cap a Ítaca fot un tuf a ranci, a més del de sempre, que fa caure d’esquenes. Sincerament, els qui s’indignen per les banderes i no mouen una cella per la humiliació constant que pateixen els serveis públics em mereixen el mateix respecte que els qui prohibeixen l’entrada d’estelades en un camp de futbol: cap ni un.

Heu matat la ILP, però, malgrat tenir-vos en contra, continuarem lluitant per la dignificació de l’ensenyament públic. Això sí que és fer país.

Aquí podeu consultar què proposava la ILP i la valoració dels seus promotors després del rebuig de CDC i ERC, amb el suport del PP. Sí, ERC va votar com el PP. Quina vergonya.

---

Que el partido político que, aunque sea en funciones, aún gobierna España es una organización criminal lo sabe todo el mundo, incluso los siete millones de cómplices que probablemente lo volverán a votar el próximo 26 de junio. Que manipulan las instituciones y los poderes públicos a conveniencia no es ninguna novedad, lo que no significa que tengamos que dejar de indignarnos por cada nueva cacicada.

La prohibición de las esteladas en la final de la Copa del Rey es un despropósito más en el largo listado de ataques contra la libertad de expresión y la democracia de este gobierno discípulo aventajado del dictador. En España no se pueden exhibir esteladas en un campo de fútbol, ni convocar manifestaciones pacíficas, ni fotografiar policías ejecutando desahucios, ni hacer representaciones teatrales con títeres… pero sí se puede hacer con total libertad apología de cualquier tipo de fascismo, con especial deferencia por el franquismo y el nazismo, incluso proyectando imágenes de repugnantes genocidas en espacios públicos.

Dicho esto, vamos al quid de la cuestión.

El miércoles visitaba el Parlamento de Catalunya el dirigente de la izquierda abertzale Arnaldo Otegi, lo que fue utilizado por la ultraderecha española para avivar el fuego del terrorismo. Parece que echen de menos los atentados de ETA. La paz no les va nada bien para mantener polarizada la sociedad.

Es como lo de las banderas. La estelada debe de ser un peligro para la democracia, al igual que Otegi vaya donde le apetezca.

Ahora bien, no debemos perder de vista la otra cara de la moneda: los debates identitarios, la radicalización en torno a los símbolos es el mejor combustible para los independentistas militantes. Que el PP continúe con esta guerra absurda y estúpida permite mantener el enfrentamiento entre “los buenos españoles y los buenos catalanes” muy vivo. Es munición muy buena para quienes ven la causa de todos los problemas en Madrid.

Junts pel sí es bien consciente de que para mantener vivo “el proceso” necesita que el Tribunal Constitucional siga suspendiendo iniciativas legislativas catalanas, que el Gobierno prohíba esteladas y que el PP saque su verdadero espíritu, el antidemocrático, a pasear con motivo de visitas como la de Otegi.

Todo esto se dio el miércoles, y los medios van llenos.

Ese mismo día, sin embargo, sucedió otra cosa, que prácticamente ha pasado desapercibida, y que a mí me parece mucho más significativa. Claro que yo no me siento identificado en absoluto con los debates identitarios. Quizás es defecto de fábrica, pero me preocupan infinitamente más las políticas que afectan al día a día de las personas.

Mientras el PP y Junts pel sí (CDC y ERC) se peleaban por las esteladas y la visita de Otegi, el Parlament aprobaba una enmienda a la totalidad a la Iniciativa Legislativa Popular por una educación pública de calidad, lo que, en la práctica, significa cerrar la puerta al debate parlamentario de un proyecto de dos años de trabajo de miles de personas.

Junts pel sí y el PP rechazaron la ILP, despreciaron la voluntad de los 96.000 catalanes y catalanas que han apoyado la tramitación de la iniciativa, negaron la posibilidad de abrir un debate absolutamente necesario en un momento en que la educación pública está sufriendo los hachazos continuos de los gobiernos de turno.

Junts pel sí y el PP no tenían que estar de acuerdo con la ILP. Permitir su tramitación no significaba aprobarla, sino empezar a trabajar por un modelo educativo verdaderamente propio, no supeditado a la LOMCE, en el que tenga voz todo el que considere que cualquier construcción de país debe comenzar por su escuela.

Era previsible que la derecha española y la catalana estuvieran de acuerdo en el modelo educativo, a continuar privilegiando los conciertos, en mantener el sistema que permite que instituciones privadas ligadas a la iglesia sigan haciendo negocio con dinero público, mientras curso tras curso se cierran líneas y escuelas públicas.

Lo que no parece tan lógico es que un partido que se dice de izquierdas y republicano también apueste por este mismo modelo, que ni siquiera haya admitido la posibilidad de abrir el debate. Sinceramente, es una vergüenza. Estoy muy enfadado. ¿Qué clase de nuevo país piensan construir con estas muestras de autoritarismo parlamentario? ¿Con qué legitimidad nos venderán ahora que “el proceso” se construye desde abajo, priorizando la voz del pueblo?

¿Por qué me los tengo que creer?

Junts pel sí, con el apoyo del PP, con el que se pelean por los símbolos, ha hecho lo mismo que ha estado haciendo la organización mafiosa en España gracias a su mayoría absoluta. “En el Parlamento sólo se debate lo que nosotros queremos”. Y el modelo educativo, una vez más, ha quedado claro que no es un asunto prioritario, ni siquiera para empezar a hacer ese nuevo país maravilloso.

De hecho, ni siquiera admitieron la posibilidad de introducir una enmienda a la LEC (Ley de Educación de Catalunya) para impedir el cierre de líneas de P3 y centros públicos en función de criterios económicos e ideológicos, como ocurre actualmente.

La educación pública es maltratada sistemáticamente por el Govern, y ha quedado claro que no es cosa sólo de Convergència, sino que a su socio independentista (que no de izquierdas, es como la broma de la S y la O en las siglas del Partido Español) ya le está bien.

El proceso hacia la independencia es básicamente una cuestión de símbolos y de palabras vacías. Sé que algunos de los que lean esto, los que viven envueltos en símbolos, me enviarán a paseo. “¡Botifler, traidor, español!”, gritarán a la pantalla. La misma reacción que tienen los que se envuelven en los símbolos españoles cuando les hablas de derecho a decidir. Las dos caras de la misma moneda.

El camino hacia Ítaca hace un tufo a rancio, a más de lo de siempre, que tira de espaldas. Sinceramente, quienes se indignan por las banderas y no mueven una ceja por la humillación constante que sufren los servicios públicos me merecen el mismo respeto que los que prohíben la entrada de esteladas en un campo de fútbol: ninguno.

Habéis matado la ILP, pero, a pesar teneros en contra, continuaremos luchando por la dignificación de la enseñanza pública. Eso sí que es hacer país.

Aquí podéis consultar lo que proponía la ILP y la valoración de sus promotores tras el rechazo de CDC y ERC, con el apoyo del PP. Sí, ERC votó junto al PP. Qué vergüenza.