Llibres que deceben

lavi-de-100-anys-que-es-va-escapar-per-la-finestraEstic a punt d’acabar de llegir ‘L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra’, de Jonas Jonasson. El vaig agafar amb moltes ganes perquè n’havia sentit a parlar molt bé i creia que seria una lectura divertida. La realitat, però, és que m’està decebent força. No li acabo de veure la gràcia. Està escrit de forma molt dinàmica i, realment, és una lectura molt lleugera, però no hi he connectat. La qüestió és que el protagonista, un senyor centenari, fuig de la residència el dia del seu aniversari, sense saber ben bé què farà. Els esdeveniments se succeeixen i acabarà implicat en una trama de delinqüència d’allò més surrealista. Aquesta part està bé. No és cap meravella, però es deixa llegir. La part que no m’agrada gens és la que té a veure amb el passat del venerable ancià.

I és que el llibre està estructurat de manera que l’acció present es combina amb un repàs a la vida del protagonista, qui, sense voler-ho, va voltant arreu del món i topant-se amb alguns dels personatges més trascendentals del segle XX: Franco, Stalin, Truman, Mao, De Gaulle… El plantejament és original i té molt potencial, però no li acabo de veure la gràcia a la manera tan frívola com aquest senyor es relaciona amb gent que va exterminar milions de persones. Per exemple, no té cap problema a donar la solució per a la fabricació de la bomba atòmica a Truman i, tot seguit, passar-li la fórmula a Stalin, sense que se li plantegi cap dilema moral. Tampoc no li provoca cap remordiment viure a cos de rei a Bali en el moment en què el govern porta a terme una neteja ètnica terrible. Hi ha molts exemples. És un personatge sense cap ideal polític ni moral. Evidentment, l’autor ho ha fet expressament, però és que tinc la incòmoda sensació que ell tampoc no es planteja aquests dilemes. I a sobre, ni tan sols fa riure…

El llibre que em vaig llegir abans, molt més dens i pretenciós, també em va decebre. Es tracta de ‘Dansa amb dracs’, l’esperadíssima cinquena part de la sèrie ‘Cançó de gel i foc’, de George R.R. Martin. Els fans de la que en teoria ha d’acabar sent una heptalogia l’esperàvem amb ànsia després d’una quarta entrega clarament més fluixa que les anteriors… Però és que la cinquena és encara pitjor… L’univers de personatges, territoris, famílies nobles, fets històrics, etc., ha assolit tal nivell de bogeria que es fa pràcticament impossible seguir el fil de la trama sense perdre’s. Hi ha molts personatges que es fan avorrits i pesats, però en canvi, el senyor Martin té el desagradable costum de carregar-se els més interessants o d’oblidar-los no se sap per què. Abusa fins a fer-se malaltís de tota mena de descripcions absolutament innecessàries. Li encanta parlar de la roba de la gent i del què menja.

Això s’ha transformat en un culebrot de dimensions gegantines i tinc els meus dubtes que l’autor sigui capaç de donar-li un final digne. Això és una altra qüestió: quan? Perquè ens podem passar un mínim de deu anys esperant el desenllaç de la sèrie. Potser ‘Joc de trons’ morirà d’èxit?

Per acabar, una lectura que sí és plenament recomanable: ‘El club de los optimistas incorregibles’, de Jean-Michel Guenassia, un retrat molt interessant sobre el París dels anys 60, on van anar a parar un grup d’exiliats dels països de l’òrbita soviètica, cadascun d’ells amb històries personals colpidores. En aquell moment França estava immersa de ple en el conflicte d’Argèlia, que va iniciar la lluita per la seva independència. És una novel·la densa i molt intensa, però el fet que estigui escrita des del punt de vista d’un adolescent captivat per la fotografia i la literatura i marcat pels conflictes amb què ha de conviure en el seu entorn personal i familiar la fa propera i agraïda de llegir. Un molt bon llibre.

Conclussió: la publicitat és decisiva a l’hora de donar popularitat a un llibre, però sovint les millors obres no són les més publicitades. És més, sovint les obres més publicitades no són ni de bon tros les més interessants.

Anuncios

2 thoughts on “Llibres que deceben

  1. He usado el traductor de Google, ¡lo confieso!. Si no hay error hay una frase en la que dices “Evidentemente, el autor lo ha hecho expresamente, pero es que tengo la incómoda sensación de que él tampoco se plantea estos dilemas.” Por lo que planteas yo estría bastante segura de ello, no he leído el libro, ni lo conocía, pero tal parece una apología a esa parte de la historia (por no meternos en calificativos…)

    Hablo desde la ignorancia absoluta, pero quizá si que tiene ideología política y “moral”, la opuesta a la del lector…

    Ya me contarás como acaba el libro. Un saludo!!

    Me gusta

    1. No sé, Mary Mar, no conozco al autor (que se ha hecho muy famoso gracias a esta novela) y no me atrevería a aventurar sus simpatías políticas. Igual lo que pretendía era una crítica precisamente a estos personajes que tanto daño hicieron a la humanidad, pero yo no fui capaz de encontrarle ni el sentido ni la gracia. El final es bastante previsible y, como el resto del libro, decepcionante. Saludos!

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s