(Lee aquí la versión en castellano)

Sovint els millors plans són els que no han estat programats. Vas a un lloc sense gaires expectatives, per passar la tarda, i acabes ficat de ple en una festa popular al carrer. Això és el que m’ha passat aquesta tarda de dissabte.

Ahir el meu fill Albert va portar del cole un paperet en què s’informava del nou espectacle del cicle Rialles (una iniciativa molt interessant per apropar l’art i la cultura a l’àmbit familiar) que acolliria el Casino de Caldes de Montbui: ‘Tots a taula’, de Marc Parrot i Eva Armisén. He de confessar que no tenia ni idea de què es tractava. Conec el Marc Parrot, un músic que es va fer molt famós a Espanya gràcies al seu alter ego, el Chaval de la Peca, i que després d’assaborir l’èxit comercial ha sabut continuar treballant amb enginy en allò que li agrada, sense fer xivarri, buscant propostes originals i honestes.

Així doncs, imaginava que la cosa tindria a veure amb la música. Com que l’Albert i jo estaríem sols vaig pensar que seria una bona forma de passar la tarda festiva, i cap allà que vam anar. L’Eva Armisén no la coneixia o, com a mínim, no n’era conscient. En veure-la dibuixar (perquè resulta que és il·lustradora) sí que he reconegut l’estil amb què crea els seus personatges. Buscant per internet m’he adonat que és tota una celebritat a diversos països asiàtics, com Hong-Kong i, sobretot, Korea, on ven moltíssims llibres.

Ja haureu esbrinat que l’espectacle combinava música i il·lustració. Resulta que ‘Tots a taula’ és un llibre/conte on conviuen en perfecta simbiosi les creacions de l’Eva i els textos del Marc, que ens expliquen les aventures gastronòmiques de personatges que tots coneixem a la vida real, com són el llepafils, que sempre posa objeccions al menjar; la llima, que s’ho menja tot i més; l’explorador, delerós per tastar nous sabors; la dolça, que viu a base de sobredosis de qualsevol cosa que vagi ben plena de sucre; el gourmet, que un cop tasti pernil del bo ja no pretenguis que en mengi del salat; i els ràpids, amants de frankfurts, pizzes, hamburgueses i, en general, aliments que més que menjar-se s’empassen. Textos que són en realitat lletres de cançons que s’inclouen en un CD amb el llibre.

Aquesta parella d’artistes ha anat una passa més enllà i ha fet una adaptació del conte per gaudir-lo en viu, de manera que mentre el Marc Parrot interpreta les cançons, molt divertides i enginyoses, tan per a la quitxalla com per als adults, l’Eva Armisén va dibuixant els personatges que les protagonitzen. El resultat és un espectacle deliciós, recomanable per a tothom.

Bona tria, doncs, com a pla per a la tarda de dissabte. Però és que en sortir ens hem trobat de ple enmig d’una celebració: el 150 aniversari del Casino de Caldes, la casa de la cultura i de la festa d’aquest poble que em té enamorat des que el vam descobrir fa encara no dos anys.

Hi havia organitzada una cercavila, amb la xaranga Sarau, de Cornellà, portant la veu cantant; amb castellers i sardanes; els Bastoners de Caldes, que han deixat bocabadats amb la seva habilitat per ballar i saltar al ritme de la música mentre feien picar els bastons propis amb els dels companys; i els Diables de Caldes, que acompanyaven a cop de tambor i amb el trident encès el personatge que desperta la fascinació dels infants calderins: la godra, quimera barreja de lleó, rat-penat i serp.

En definitiva, que hem acabat fent una bona passejada acompanyant la currua. Ha estat molt divertit (sobretot per al meu fill, que s’ha trobat amb diversos amics de l’escola) i també gratificant pel fet de sentir-me part de la cultura i les tradicions d’aquest poble que tan bé m’ha acollit.